D G En Mateu diu entrem-hi,Em/G A D és un pub que s'ha de veure.Bm D Sempre hi ha algú que recitaA o que canta en un racó. A "la" resta ens "fa" una mandra, però és que no hi ha alternativa. Va fem-ne una i cap a casa, vigileu els esglaons!G Obrim la porta,A entrem en un lloc minúscul.D Gent amb mirada perduda,G si n'hi ha quinze ja són molts.G Però és molt heavy,Bm uns setanta anys de mitjana,A i un senyor amb una guitarraD que ara acaba una cançó.D G I seiem a prop del foc,Em/G A D al costat un vell amb barba,Bm D que duu manta i espardenyes,A sota seu hi dorm un gos.I no sé qui de nosaltres va i murmura "quina fauna!". Amb els ulls ens l'assenyala i ens posem a riure fort.G Ai Mateu!A Ma dove chi hai portato,D que això tio sembla un geriàtric,G a un amic no se li fa.G Ai Mateu!Bm Que no et salva ni ta mare,A que avui pagues tu les pintes,D per mi ja podem marxar.D G Ens en fotem de totsEm/G A D del mort i de qui el vetllaBm D quan de cop el vell s'aixecaA això tios pot ser molt bo. Amb un respirar feixuc i una veu ben arrugada diu "aquesta dedicada a tots els que ja no hi són".G I comença,A i arrenca amb la tornada,D i al voltant es fa un silenciG que ara no sabré explicar.G Però hem de callar,Bm tio, hem de callar!A Empassar-nos les paraulesD i posar-nos a escoltar. El vell agafa aire, i les venes se li inflen, i la cara ben vermella com si s'hagués d'ofegar. Però creu-me, que a cantar d'aquella forma no hi ha cap escola al món que te'n pugui ensenyar.A De tots els homes d'EscòciaBm amb aquell vell vam anar a toparA i de sobte vam entendreA G F#m Em D què volia dir cantar. NOTA: las comillas que aparecen en "la" y "fa" están puestas para que la página no las confunda, automáticamente, con acordes.
Tots Els Homes D'escòcia
Els Amics de Les Arts
- A
- Bm
- D
- Em
- Em/G
- F#m
- G
Tom: