A E No em pren així com al petit vailetA qui va cercant senyor qui festa el faça,E tenint-lo cald en lo temps de la glaçaA e fresc, d'estiu, com la calor se met;E preant molt poc la valor del señorA e concebent desalt de sa manera,E veent molt clar que té mala carreraA A7 de canviar son estat en major.D ¿Com se farà que visca sens dolorA tenint perdut lo bé que posseïa?E Clar e molt bé ho veu, si no ha follia,A que mai porà tenir estat millor.E Doncs, ¿què farà, puix altre bé no el resta,A sinó plorar lo bé del temps perdut?E Veent molt clar per si ser decebut,A A7 mai trobarà qui el faça millor festa.D Jo són aquell qui en lo temps de tempesta,A quan les més gents festegen prop los focsE e pusc haver ab ells los propris jocs,A vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,E servint senyor qui jamés fon vassallA ne el venc esment de fer mai homenatge,E en tot lleig fet hagué lo cor salvatge:A solament diu que bon guardó no em fall.E Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:A herbes no es fan males en mon ribatge.E Sia entès com dins en mon coratgeA los pensaments no em devallen avall.E Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:A Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:
No em pren així com al petit vailet
Raimon
- A
- A7
- D
- E
Tom: