Potser tingues raó

Senior i El Cor Brutal

  • Am
  • C
  • Em
  • F
  • G
Tom:
C F Sols intente empatar amb este món que està tronat.
F G C I de dormir bé per la nit.
F G Em F Tot això sense creure en les pregaries de ningú
F G i alçar-me prompte pels matins.
F C F C Jo abans estava estable, el pintor pintava el quadre.
F G Però últimament se'm mescla tot.
F G Em Am I veig una obra d'art i se me forada el cor.
F G El simple amor que em dones l'he fet pols.
F G Em C I és que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
F G C i l’última metralla no se'n va.
F G Em F Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
F G C Potser tingues raó.
C F C F G
C F I fa olor l'apartament a la botiga del peix,
F G C ai, si tan sols puguera dormir un poquet.
F G Em F Però em fa mal l'estómac, serà segurament el peix.
F G Si et torne a veure et confessaré.
F G Em C Que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
F G C i l’última metralla no se'n va.
F G Em F Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
F G C Potser tingues raó.
C F C F G
C F Ai, si em veieres ara, et quedaries de paper
F G C de vore com toquem, de com porte els cabells.
F G Em F Què s'ha fet d'eixos dies quan tornaves del carrer
F G i em plantaves un bes tan gentilment?
F G Em C És que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
F G C i l’última metralla no se'n va.
F G Em F Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
F G C Potser tingues raó.
Informações da música

Composição: Senior i el cor Brutal

Essa informação está errada?

Enviar revisão