Gm                 D7 
Entre el mar i els tarongers,
D                           Gm  
la fonda dels pares, pas de viatgers.
La gran de cinc germans valents
i la infància passa dolça i lentament.

      A#                D7         Gm  
Però quan la guerra ho crema tot sense pietat,
el camí que enfila al nord et portarà

F                   A# 
el somriure d’un estrany,
la calor en les seves mans,
  D7                   Gm  
força per començar una vida nova,
    F                   A# 
l’amor per aixecar una llar.

F                         A# 
Prenc tot el que em vas donar
per omplir el buit que has deixat,
   D7             Gm  
aquella nena de Gandia sempre
 F                     A#  → F  → Gm  
m’acompanya en el meus cants.